Dictat

            Més aprop, marcant el camí de la carretera, ametllers d'un verd suau i figueres d'amples pàmpols. La carretera sepentejava entre els turons. D'ella neixia el camí, s'enfonsava i desapareixia i tornava a emergir de nou entre les aztevares i les pales amples i gruixudes de les figueres de moro.
            Cap a mig-dia, la muntanya baixava en una corba suau, onejada de turons, i apareixia l'aldea, axafada sobre la terra

MARIA AURELIA CAPMANY, La pluja als vidres